El trot i la postura del genet

El trot i la postura del genet

26/06/2019, 22:06 / 0 comentari(s)

Un aire lleuger a dos temps

El trot ha de ser un aire actiu i rítmic, donant la impressió d'elasticitat i flexibilitat en el dors. La cua del cavall s'ha de moure lliurement de costat a costat. El cavall ha de mantenir el mateix ritme i equilibri alhora de fer la transició d'un trot a un altre.

A totes les modalitats, el trot té dos temps. Un bon trot és aquell que és possible comptar “un, dos, un, dos”.

Podem diferenciar quatre modalitats:

  • 1. Trot de treball: La major part del treball es realitza amb aquest aire. El cavall s'ha de mantenir en equilibri, mantenint un bon ritme regular i utilitzar els posteriors de forma activa. El contacte amb la boca serà lleuger i constant.
  • 2. Trot reunit: El cavall efectua gambades més curtes que en el trot de treball. El trot és més lleuger i actiu, i es concentra més impuls en el terç posterior i sobre els garrons.
  • 3. Trot mig: Es troba a mig camí entre el trot de treball i el trot llarg. El cavall allarga la gambada, degut a un major impuls del quart posterior. El genet ha de permetre que el cavall estiri lleugerament el coll i el cap, sense perdre el ritme ni l'equilibri.
  • 4. Trot llarg: El cavall cobreix tot el terreny que pot, allargant la gambada al màxim gràcies a l'impuls dels posteriors. Permetent que el cavall pugui allargar el coll i baixar el cap sense perdre el ritme, l'equilibri i el contacte amb la boca. No ha de donar la sensació de córrer més, sinó d'extensió.

 

El trot aixecat

El trot és un moviment format per “bípedes diagonals”. Això significa que el peu esquerre i la mà dreta formen la diagonal dreta, mentre que el peu dret i la mà esquerra formen la diagonal esquerra. Es diu que un genet està trotant sobre la diagonal esquerra quan s'asseu a la montura, al temps que dita diagonal es recolza al terra. Per tant, trota sobre la diagonal dreta quan s'asseu a la sella al mateix temps que la diagonal dreta trepitja el terra.

El genet canvia de diagonal quedant-se assegut a la sella dues vegades consecutives, abans d'aixecar-se una altre cop. Ha de canviar de diagonal cada vegada que canvia de direcció, i de vegades en passejos llargs, per no sobrecarregar al cavall.

Es considera correcte que un genet troti sobre la diagonal esquerra quan es va a mà dreta, i sobre la diagonal dreta quan es va a mà esquerra. Perquè et quedi més clar: en un cercle a mà dreta, el costat intern és el costat dret del cavall. L'exercici s'executa d'aquesta manera per alliberar el pes del costat sobre el qual el cavall ha de fer l'esforç per girar.

Al trot aixecat, el cos del genet haurà d'estar lleugerament inclinat endavant des dels malucs, per mantenir l'equilibri amb el moviment del cavall. El cos s'aixecarà causat pel moviment del cavall, i després tornarà suaument a la sella, sense perdre l'equilibri. El genet no ha de permetre que el pes del seu cos caigui cap enrere sobre la montura, ja que aleshores quedarà retrassat respecte al moviment del cavall.

Per mantenir-te amb seguretat, no t'“agafis” amb els genolls. Al contrari: mantingues apretats els bessons als flancs del cavall, sense apretar massa, i animant-lo que corri més donant-li un cop amb el taló de les botes. No perdis mai el contacte amb el cavall.

Les mans no s'han de moure ni descontrolar-se pel ritme del trot, sinó que han de seguir a la seva posició inicial sense alterar-se. Així seguiràs controlant la direcció del cavall. Si les mans es descontrolen també pot fer-ho el pobre animal, que ja no sabrà cap a on ha d'anar.

El trot aixecat és molt còmode, tant per al genet com per al cavall. És bo utilitzar-lo sovint en passsejos llargs.

 

El trot assegut

En aquest cas la idea és inclinar lleugerament el tronc cap enrere, amb les mans ben posicionades i els bessons mantenint el contacte i apretant els flancs del cavall. Els malucs i l'esquena s'han de mantenir flexibles, i absorvir el moviment de l'animal. Deixa't portar per la seva “dansa”… El trot assegut és adequat alhora de montar cavalls entrenats i no massa joves, ja que aquests últims no tenen la musculatura del dors suficientment desenvolupada.

És un trot molt còmode, sempre que “enganxis” bé el moviment del cavall i deixis que ell et guiï amb el seu ritme. Al final, enlloc de dos acabareu essent només un...